El virus del papil·loma humà (VPH)

Avui al nostre Canal Informatiu us parlarem sobre una patologia molt freqüent i que sovint hem d’informar-ne o tractar a les nostre consultes de ginecologia. Es tracta de la infecció pel Virus del Papil·loma Humà (VPH).

El VPH és la malaltia de transmissió sexual més comú entre les persones sexualment actives, que afecta i transmeten tant homes com dones. Es calcula que el 75-80% de les persones sexualment actives es contagiarà en algun moment de la seva vida. El diagnòstic d’aquesta infecció és cada vegada més freqüent, degut als canvis actuals en els estils de vida i les conductes sexuals.

En els homes sense cap problema immunitari, la infecció no causa cap conseqüència ni problema greu. En les dones, en quasi el 90% dels casos, les defenses del nostre cos també són competents per a combatre la infecció i tampoc té repercussions. Però es calcula que en el 10% de dones restant, la infecció pot progressar i donar problemes greus. El virus del papil·loma és el causant del 100% dels càncers de coll uterí (el 2n càncer femení més freqüent en les dones de 15 a 44 anys al nostre país). També és el responsable en el 100% de casos d’aparició de berrugues anogenitals, i és en molts casos responsable dels càncers que afecten a vagina, vulva, orofaringe, anus i penis.

Tractar i erradicar la infecció pel VPH és, per tant, un objectiu primordial en salut preventiva del nostre entorn. Per combatre la infecció tenim bàsicament dues eines essencials.

Una és la detecció precoç de la infecció mitjançant les revisions ginecològiques periòdiques, on es realitzen tests per a detectar la infecció (citologia cervico-vaginal o test de detecció del VPH).

I l’altra és un dels grans èxits de la medicina dels últims anys: la vacuna del VPH. Per primera vegada, s’ha aconseguit una vacuna que protegeix contra l’aparició d’un càncer. Actualment la vacuna està indicada a totes les persones entre els 11 i els 45 anys, que tinguin o puguin tenir una vida sexualment activa. Idealment s’ha de vacunar als nens i nenes que encara no hagin tingut relacions per a que estiguin immunitzats en el moment d’iniciar-les i no puguin infectar-se.

Tot i així, s’ha demostrat que vacunar-se més endavant, encara que ja s’hagi entrat en contacte amb el virus, ajuda a no contraure les infeccions més virulentes o a les nostres defenses a combatre la infecció en cas de tenir-la. Com qualsevol medicament, la vacuna pot tenir els seus efectes secundaris. I tot i que fa uns anys se’n va fer molt de ressò a la premsa d’alguns casos greus, actualment s’ha constatat que aquests efectes secundaris greus van ser esporàdics i són altament improbables per als milions de persones que ja han rebut la vacuna.