L’endometriosi
Avui us volem parlar sobre una malaltia que afecta a moltes dones, concretament a un 10% en edat fèrtil, però que sovint ens costa diagnosticar i resoldre: L’endometriosi.
L’endometriosi és una malaltia crònica en la que l’endometri, el teixit que creix dins de la matriu i es perd cada mes amb la menstruació, es desenvolupa fora de la matriu a altres zones de la pelvis on no hi hauria de ser. Degut a l’acció de les hormones, aquest teixit creix cíclicament igual que ho fa l’endometri abans de que vingui la menstruació.
Tot això condiciona principalment 2 símptomes en la dona: El dolor pèlvic crònic i els problemes de fertilitat. Altres símptomes poden ser la disparèunia (dolor amb les relacions sexuals), la disúria (dolor a l’orinar) o la disquècia (dolor al anar de ventre).
El diagnòstic sovint és difícil, ja que la pacient ho sol confondre amb el dolor intens simplement provocat per la menstruació. Es per això, que si és el teu cas en el que pateixes forts dolors de menstruació de forma contínua, es recomanable que consultis al ginecòleg per a que pugui realitzar-ne un estudi.
Existeixen diverses formes d’endometriosis: la més comuna és la que afecta als ovaris formant quists de contingut sanguini (endometriomas). Quan l’endometriosi afecta a òrgans de la cavitat pèlvica com l’intestí, la bufeta, els urèters o zones com el tabic recto-vaginal, es coneix com a endometriosis profunda.
Es pot presentar també en forma d’implants al peritoneu (endometriosis peritoneal), la capa que recobreix la paret abdominal per dins i els diferents òrgans que s’hi troben. O tenim una forma d’endometriosi anomenada adenomiosi en la que s’afecta el teixit muscular de l’úter.
Els objectius del tractament de l’endometriosi es basen en reduir el dolor i millorar la fertilitat, ja que com hem comentat es tracta d’una malaltia crònica no curable. Es fonamenta en 3 pilars: El tractament no farmacològic (dieta saludable, exercici físic regular i evitar el consum de tòxics com l’alcohol o el tabac), el tractament farmacològic (bé amb antiinflamatoris o anticonceptius hormonals en forma de pastilles o dispositiu intrauterí), i el tractament quirúrgic (extirpació del teixit endometriòsic, sovint realitzat per laparoscòpia).
Cal tenir en compte que el maneig de l’endometriosi profunda és complex, sovint precisa de la intervenció de diversos especialistes (ginecòleg, cirurgià, uròleg…) i és recomanable que es dugui a terme a centres especialitzats.
El síndrome genitourinari
Avui us parlarem sobre el síndrome genitourinari de la menopausa, que engloba el concepte de l’atrofia vaginal. És una patologia molt freqüent, que afecta al 60% de les dones en edat menopàusica, i que consisteix en una serie de canvis a nivell genital provocats per la falta d’hormones en aquesta fase de la vida.
Els símptomes engloben:
– Sensació de cremor, irritació i picor dins de la vagina o la vulva.
– Sequetat i falta de lubricació durant les relacions sexuals.
– Dolor durant les relacions sexuals.
– Infeccions d’orina freqüents, sensació d’urgència per a fer pipi o inclús dolor a l’orinar.
La falta d’hormones provoca a la pell i mucosa de vulva i vagina una atrofia i debilitat, així com alteració de la flora amb disminució de lactobacils vaginals, un augment del pH i una disminució de l’aport sanguini a la zona que provoca la sequetat.
Dins dels possibles tractaments, el més efectiu és la teràpia substitutiva amb hormones, molt efectiva quan està indicada però que no totes les dones poden realitzar pels possibles efectes secundaris. El tractament amb dosis baixes d’hormona a nivell local en forma de cremes, és efectiu però requereix constància i continuïtat. Així mateix, també es pot fer un tractament local amb hidratants vulvo-vaginals més naturals com l’àcid hialurònic així com l’ús de probiòtics, però aquests tenen una efectivitat més limitada i també requereixen constància i continuïtat.
Finalment, és important destacar el nou paper que molt prometedor que té l’aplicació del làser CO2 ginecològic. És un tractament amb una efectivitat del 60-70%, amb mínims o cap efecte secundari i que no està contraindicat en cap tipus de pacient, i que requereix tant sols de 3 sessions de 20 minuts programades durant 3 mesos. Millora tots els símptomes prèviament exposats, i posteriorment tan sols requereix realitzar una sessió recordatòria un cop a l’any.
Si pateixes els símptomes o problemes exposats i necessites assessorament, pots demanar visita i consultar als nostres ginecòlegs d’IMAD, ja que al nostre centre disposem de tots els tractaments exposats amb la recent adquisició del Làser Ginecològic CO2.
Infeccions de transmissió sexual (ITS)
Avui, al Canal Informatiu IMAD, us volem informar sobre les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS). Les ITS són aquelles malalties que s’adquireixen quan es mantenen relacions sexuals sense protecció (sense l’ús de preservatiu) amb persones ja infectades d’aquestes malalties, com el VIH, la sífilis, el papiloma, la gonorrea, l’herpes genital o la hepatitis, entre d’altres.
En els últims anys han augmentat el nombre de contagis d’aquest tipus d’infeccions, sobretot entre les persones més joves i els homes que tenen relacions sexuals amb altres homes, també afavorit pel fet que és més freqüent tenir múltiples parelles o contactes sexuals amb varies persones.
El fet que també cada vegada tenim més tractaments que curen o transformen en malalties cròniques en comptes de letals (com és el cas de l’VIH) per a aquests tipus d’infeccions, ha comportat que la gent tingui menys por a infectar-se i prengui menys precaucions a l’hora d’utilitzar sempre un mètode anticonceptiu de barrera com el preservatiu.
Dins les ITS, en tenim de greus com el VIH, la sífilis i les hepatitis, que afecten a múltiples òrgans del cos. En tenim que tenen una afectació més localitzada, que solen donar simptomes a nivell genital però que també poden tenir conseqüències greus com desenvolupar un càncer de coll de matriu (en cas del papiloma) o produir una infecció greu a la matriu i les trompes que pot condicionar no poder tenir fills en un futur (en cas de la gonorrea i la clamídia). N’hi ha, però, de més lleus, amb afectació tan sols genital com l’herpes o els condilomes, però que poden donar moltes molèsties i dolor.
Per a prevenir les ITS cal sobretot estar molt conscienciat de l’ús del preservatiu quan es mantenen relacions sexuals amb persones desconegudes. És important, també, de cara a evitar possibles efectes derivats d’aquestes infeccions, que davant del dubte o inici de qualsevol simptoma (dolor a la zona genital, aparició de lesions, febre, fluxe vaginal que canvia de color o amb mala olor), es consulti amb el ginecòleg.
Dr. Pérez Ceresuela
Sobre el càncer de mama
Aprofitant que la setmana passada es va celebrar el Dia Mundial Contra el Càncer de Mama, avui us farem un breu apunt sobre aquesta malaltia al nostre blog.
El càncer de mama és una malaltia cada vegada més freqüent, i avui en dia ja afecta a 1 de cada 8 dones. Són múltiples factors els que han condicionat l’augment del diagnòstic d’aquesta patologia: el fet que cada vegada vivim més anys, els canvis en l’alimentació i els nostres estils de vida, o que la medicina ha avançat molt i cada vegada som capaços de detectar la malaltia en estats més inicials.
El càncer de mama és una malaltia que es diagnostica majoritàriament entre els 45 i els 65 anys d’edat. Per sota dels 40 anys, el 90% de les lesions que trobarem al pit corresponen a patologia benigna. És per això que és molt important seguir un programa de detecció precoç del càncer de mama, que té com a objectiu detectar les lesions malignes del pit en els seus estats més inicials i durant els anys de vida en que és més freqüent que es presenti, per tal de que en cas de trobar alguna lesió és pugui realitzar un tractament curatiu.
La majoria de societats i experts en patologia mamària recomanen la realització d’una mamografia anual a partir dels 40 anys, per tal de poder prevenir la mortalitat associada a aquesta malaltia en dones que no presenten factors de risc associats. Si més no, és important almenys seguir el programa de detecció precoç que s’ha pogut implementar a nivell de sanitat pública al nostre país, i que realitza a totes les dones entre els 50 i els 70 anys una mamografia cada 2 anys. Una de les idees que hem de desmitificar és el fet que fent aquestes proves estem donant molta radiació al cos i això és dolent, ja que no s’ha pogut demostrar científicament que aquesta estratègia de prevenció sigui perjudicial per al cos (la dosis de radiació d’una mamografia és molt baixa).
Cal tenir present també, que aproximadament entre el 5-10% dels càncers de mama s’associen a alguna alteració genètica que fa que hi pugui haver una predisposició familiar a tenir-lo. Són aquells casos en els que veiem que en una mateixa família es presenten més de 2-3 casos de càncer de mama, quan veiem que la malaltia es presenta abans dels 50 anys, quan afecta als dos pits, o quan trobem altres casos de càncers associats en la mateixa família (còlon, ovari, peritoneal…). En aquests casos cal descartar amb proves genètiques que no hi hagi una susceptibilitat a patir la malaltia, que en alguns casos pot arribar a ser de més d’un 50% de probabilitats. Detectar aquest risc genètic comportarà una vigilància més estricta de la pacient o l’aplicació de mesures preventives per evitar que desenvolupi la malaltia.
Davant qualsevol dubte o símptoma relacionat amb el pit, els nostres ginecòlegs d’IMAD podran informar-te i avaluar-lo. També tens disponible a IMAD la realització de les proves genètiques per a la detectar la predisposició al càncer de mama, que consisteix en una simple analítica sanguínia.
Dr. Francesc Pérez Ceresuela
Participa en la panera solidària de Nadal d’IMAD d’aquest any!
Aquest any us animem a participar en el sorteig de la panera solidària d’IMAD, que destinarà tots els beneficis íntegrament a l’ONG Mujer y Madre. Les butlletes estaran a la venda al nostre centre a un preu de 2€. Participa i ajuda’ns a fer un món més just per a les dones del tercer món.
La panera inclou:
1 Paletilla Ibérica de Cebo de Guijuelo (Salamanca) DON JOSÉ CASTRO 4 a 5 Kg.
2 Cava PRIMA VIDES CODORNIU Brut
1 Tinto Rioja LAGUNILLA Reserva
1 Tinto Navarra GRAN FEUDO Reserva
1 Blanco Rioja VIÑA ALBINA
1 Licor de Hierbas RUAVIEJA 0,50 L
1 Whisky Escocés CHIVAS REGAL 12 Años 0,50L.
1 Turrón Crocant de Frutos Secos ANTIU XIXONA Et. Negra 150 G.
1 Turrón Jijona ANTIU XIXONA Et. Roja 150 Gr.
1 Chorizo Bellota SIERRA BELLOTAS 150 Gr.
1 Salchichón Bellota SIERRA BELLOTAS 150 Gr.
1 Lomito Serrano IBEDUL 450/550 Gr.
1 Paté de Jabugo CONSERVAS JABUGO 80 Gr.
1 Surtido Joyas Navidad LA ESTEPEÑA 150 Gr.
1 Delicias Turrón ANTIU XIXONA 100 Gr.
1 Bombones BOMBONETTI DELAVIUDA 70 Gr.
1 Estrellas de Canela LA ESTEPEÑA 100 Gr.
1 Neulas RIFACLI PREMIUM 100 Gr.
1 Barqueta de Chocolate y Frutos secos LA ESTEPEÑA 150 Gr.
Els símptomes i canvis corporals que es produeixen en la menopausa
A mesura que les hormones sexuals disminueixen, comencen a aparèixer els primers símptomes associats amb la menopausa: fogots, malestar anímic, disminució de l’energia… Així com també es veu afectada la salut òssia, la cardiovascular i la cerebral, en concret, la memòria.
En la menopausa es produeix una disminució de la despesa energètica en repòs, un augment del teixit gras i una disminució del teixit magre, on la falta d’exercici físic i una alimentació inadequada influeixen en aquesta evolució corporal.
Aquesta situació, per una banda, produeix el debilitament de la força muscular i la salut òssia, doncs es produeixen alteracions en la regulació homeostàtica del calci corporal, fet que promou la pèrdua òssia. I per l’altra banda, s’augmenta el greix abdominal, perquè la falta d’estrògens fa que el cos sigui menys eficient alhora de cremar el greix de la dieta, i per tant, es tendeix al seu emmagatzemament, i en conseqüència, això produeix alteracions en els nivells sanguinis de colesterol, fet que suposa un risc de patir malalties cardiovasculars.
A més, les preferències dietètiques durant aquesta etapa es modifiquen, es produeix un augment de la ingesta de greixos i disminueix la ingesta de nutrients saciants, com les proteïnes i les fibres. I en un intent per controlar el pes o aquesta alteració en els gustos dietètics, la dona tendeix a menjar poc, per exemple, sopar poc. I si a aquest hàbit li sumem l’alteració anímica, es pot promoure el picar entre hores i un augment de l’ansietat pel consum de determinats aliments, entre altres. I tot això, acaba provocant un augment del pes i del greix corporal.
En resum, podem dir que els canvis hormonals produïts pel descens de les hormones sexuals, té conseqüències a nivell físic i psicològic en la dona. Per aquest motiu, ser conscient de les alteracions que es produeixen i actuar per a contrarestar els seus efectes, pot evitar repercussions majors en aquesta etapa.
Sara Lapeira – Nutricionista
L’alimentació del nadó durant els primers dies de vida
Davant l’arribada d’un nounat, una de les preocupacions més destacades és com alimentar-lo. Durant les classes de preparació al part es solen donar unes pinzellades d’informació, però és inevitable que després sorgeixin dubtes.
La millor alimentació per al nadó és la lactància materna exclusiva durant els primers 6 mesos de vida. Però, de vegades per decisió pròpia, per malalties maternes o perquè s’ha intentat i no ha estat exitós, els pares decideixen alimentar al seu nadó amb fórmula artificial i és necessari saber-ho fer bé i rebre la informació necessària.
En el moment del naixement, el primer contacte pell amb pell en els primers minuts de vida és un moment molt important, ja que el nadó té la capacitat i instint de buscar i enganxar-se al mugró. Durant el primer dia de vida, per tal de donar-li una bona alimentació caldrà ser insistent, ja que el nadó es troba en situació d’alerta i desprotecció. És important agafar-lo i situar-lo bé, i són de gran ajuda els consells que la matrona/infermera/auxiliar d’infermeria/metge us puguin donar per a què tot surti bé. Agafar-lo o posar-lo malament pot causar clivelles als mugrons o hematomes, i això comportarà dolor a la mare, retard en la pujada de la llet i insatisfacció per part del nadó, que cada cop es mostrarà més exigent a l’hora de menjar.
Normalment la segona nit de vida, el nadó vol estar tota l’estona al pit succionant. Com més succioni el nadó, abans tindrem la pujada de la llet. En cas de cesària, la producció de la llet es pot retardar entre 24 i 48h més.
Durant els primers dies, el nadó pot reclamar el pit cada hora o hora i mitja, però això canviarà i entre les 2 i 3 setmanes iniciarà preses més regulars, normalment cada 2h i mitja. Sabrem que la lactància va bé, si fa uns 6-8 pipis i unes 2-3 deposicions al dia.
Si l’opció ha estat una lactància artificial, heu de saber que les necessitats calòriques i de volum del nadó van augmentant amb els dies. Normalment un nadó a terme sol necessitar uns 25 cc cada 3h de biberó el primer dia, augmentant uns 5 cc cada 3h dia a dia fins a arribar als 70 cc cada 3h a partir de la setmana de vida, i així es manté. Posteriorment, segons el guany ponderal, el nadó anirà demanant més. El pediatra us ajudarà a anar ajustant les preses. És normal que una presa no se l’acabi i que a l’altra mengi més del pautat. Al principi mengen cada 3 hores aproximadament, però posteriorment pot ser que alguna presa l’allarguin, sobretot per la nit. Si el guany de pes és correcte, per la nit podeu descansar una mica més i que es salti alguna presa (sempre a partir dels 7 -10 dies de vida).
I si la vostra decisió ha estat fer una lactància mixta, pel motiu que sigui, heu de saber que el pit s’adaptarà a la producció exigida pel nadó i la resta la podeu completar amb biberó.
Un nadó perd fins un 10% del seu pes al néixer, i posteriorment comença a guanyar uns 20gr per dia ó 150gr/setmana. Aquestes xifres són aproximades, ja que cada lactància és diferent.
El paper del pare de vegades no és fàcil. Veu patir a la mare i que el nadó plora molt i no sap si és de gana o què passa. Tots necessiteu suport, i els pares esteu inclosos. Si es tracta d’una lactància materna, podeu ajudar a col·locar al nadó, a acomodar la mare i animar-la sempre. Si la lactància és artificial, podeu alimentar-lo vosaltres i deixar que la mare descansi. Les mares, donat al seu estat hormonal, poden sentir-se tristes i tenir la sensació que fracassen en l’alimentació del nadó. Allí és on podeu donar paraules d’ànim i ajudar-les, deixar que expressin el que senten, plorar si fa falta, abraçar-les… de vegades tan sols escoltar les vostres parelles i que sàpiguen que esteu allí per fer-les costat, els servirà per seguir endavant.
Segur que ho feu genial però paciència i penseu que necessiteu tots tres un període d’adaptació… No us oblideu mai d’intentar gaudir-ho!
Dra. Silvia Franch